Aquest dimecres a classe de comunicació oral, escrita i digital, vam llegir una poesia titulada; Sent que es perd.
després de llegir-la, la Roser ens va posar unes imatges i nosaltres teníem que escriure el que ens feia sentir aquella imatge o el que li diríem a la imatge.
D' aquelles fotografies, hem van sortir els següents versos:
Pitroig, no és pas aquest el teu paradís verd?
No és aquesta la flor que oneja al vent?
Cauen les fulles a la tardor damunt d'aquell camp de color.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada